Amada d’un instant fou Marguerida.
Avui l’he vista en un transport febril
duia la cabellera deseixida
i els ulls nimbats d’una aureola humil.
Marguerida era tota juganera,
remorosa i rient com el matí.
Besava flonja i lentament, i n’era
gràcil i pura com el gessamí.
Tenia una llum viva en la mirada.
Oh menuda, superba, divinal !
Son llavi era una flor gemada
on hi somreien la bondat i el mal.
Fràgil el cos, de passions omplia
la copa roja del plaer impur.
Marguerida cremava i es delia
per un afany de viure prematur.
”Hores del poema eròtic”, 1918 (Ramon de Curell)
