Arquitectura

Ramon va estudiar arquitectura a l’Escola Superior de la Universitat de Barcelona i va fer uns cursos especialitzats a l’Escola dels Bells Oficis.

Per tal de completar els seus coneixements va anar a París a l’École Spéciale d’Architecture, on obtingué un títol, i va cursar també l’especialitat d’urbanisme a l’École des Hautes Études Urbaines. Allí va presentar la tesi sobre “Urbanització de Barcelona, 1924” basada en un projecte de l’urbanista Léon Jaussely, director de l’escola, que li recomanà de presentar-la a l’Ajuntament de Barcelona.

Col·laborà en la reconstrucció de la ciutat de Reims, destruïda per la guerra, i en la restauració d’edificis públics.

Participà en congressos d’arquitectura i va escriure alguns articles en revistes especialitzades.

Ramon torna a Barcelona als trenta anys, amb ganes de fer grans coses. Aporta títols, coneixements i experiències. Lloga un local al Pg. de Gràcia on hi instal·la el seu estudi d’arquitecte que comparteix amb el bon amic de l’escola i company universitari Narcís Escrigas. Treballen en equip i accepten projectes tant de caire utilitari com de creació artística.

Les idees innovadores adquirides a París i a altres ciutats d’Europa no varen prosperar a l’Ajuntament de Barcelona: reformar els accessos a la ciutat i obrir-la al mar i a la llum mediterrània no era la seva prioritat en aquells anys.

Participà en la urbanització d’una part de l’Eixample de Barcelona, prop de la Plaça d’Espanya a l’entrada del recinte de l’Exposició, amb l’obertura dels carrers de Vilamarí, Llancà i Floridablanca i un carrer travesser, l’avinguda Mistral, i la projecció de grans edificis d’habitatges amb un aspecte actual i innovador, que més tard serviria de model per obrir altres avingudes com ara l’avinguda Gaudí.

Ramon exercí d’arquitecte de la ciutat d’Igualada substituïnt al seu company Narcís durant una malaltia. S’encarregà d’obres de sanejament, canalització d’aigües, reforma del barri antic, accessos a la zona esportiva, i elaborà un plànol general de la població.

Com a treballs particulars destaquen: reforma de dos pisos del Pg. de Gràcia, reforma d’una masia, construcció d’un xalet, fàbrica i oficines d’una indústria, un monument funerari, cases de pisos a Av. Mistral i Floridablanca i projecte d’un gran hotel a Les Arenes.

Amb la mort del seu company i l’acabament de la guerra, Ramon abandona l’activitat d’arquitecte. El títol obtingut a França no és reconegut pel nou govern i li exigeixen repetir els exàmens, cosa que ell no acceptarà.

Certificat d’estudis de l’École Spéciale d’Architecture de París, 1924