Gloria Victis

Gloria Victis (1939)

Mentre que els enemics
invoquen amb bravades
les fetes criminals
dels eterns impostors

amb gran sadisme ahir,
a munts i a paletades,
a la fossa comuna
llençaven nostres morts!

Rebeu com un tribut
unes llàgrimes mudes
companys d’idea i sang,
venerables germans;

i visiteu de cor
les despulles cremades
del provecte i més pur
dels cabdills occitans!

Però no, que al vostre impuls
marxarem sense llàgrimes,
car heu caigut lluitant
en un noble combat,

amb l’esperança als ulls
i al puny les nobles armes
per combatre els inicis.
No ploreu vostre fat!

Oh germans, doncs si cal
que la llibertat mori,
feliç aquell qui va
a trobar-la morint;

la sort que haveu tingut
és la millor victòria;
en tot cas sou vosaltres
a plorar el que vivim

Màrtirs, dormiu en pau!
Vostra causa fou justa,
i el vostre nom sagrat
que tracten d’envilir,

a través de la història
resplendirà, sens dubte,
en la consciència digna
dels temps que han de venir!

Si més no, el vostre front
no ha sofert la vergonya
de veure en l’esclavatge
aquest país heroic.

El tel damunt els ulls
que la batalla atorga
us ha salvat el cos
d’un servilisme estoic.

Molt més digne i més gran
és la glòria ignorada
que us ha cobert els ulls
per no veure l’afront

i la ignomínia vil
de la plebs aferrada
al carro vencedor
escarnint els seus morts.

Heu deixat, feliçment,
una terra sollada,
on Déu mateix és fet
partidari del crim;

on el poble és esclau,
on la raça és befada,
on és la mort tant sols
el consol més sublim.

Ignoràveu els fets
d’incivisme i d’oprobi,
les mofes insultants,
l’urc vil dels invasors;

i la sagnant orgia
disfressada de glòria.
Germans, dormiu en pau
Us envegem la mort!