Poemes

Ja de petit, Ramon mostrava la seva afició a compondre versos; les rimes li sorgien amb gran facilitat i per qualsevol motiu.

El primer el publica a la revista del Col·legi i és un poema de comiat enmotiu de l’acabament del curs.

Des que abandona el col·legi i inicia els estudis a la Universitat, la seva activitat s’intensifica: envia poemes a revistes i diaris en llengua catalana i als jocs florals que es celebren arreu de Catalunya.

En deu anys (1913-1922) aconsegueix que li publiquin una trentena de poemes de temes diversos a les publicacions catalanes de l’època: diaris (de Vilanova, de Figueres, etc.) Jocs florals (de Montblanc, Sant Feliu, Sitges); revistes juvenils (Els Follets, Festa, Pàtria Jove, Joventut Alegre) i revistes literàries (Ofrena, El Camí, La Revista, L’Instant), on col·labora amb molts dels seus amics, i a la revista Joia, que ell va impulsar i dirigir uns anys més tard.

Ramon era extremadament tímid i signava amb pseudònims tan curiosos com “Fidel Rimador”, “Ferrer de Blanes” i sobretot “Ramon de Curell”, que és el més utilitzat en els seus escrits.

Als vint-i-dos anys va escriure el llibre “Hores del poema eròtic”, amb 18 poemes d’amor, que ell mateix va publicar en una acurada i amable edició.

Ramon ha cultivat la poesia al llarg de tota la seva vida. A part del tema de l’amor mostra l’afecte a familiars i amics, descriu els paisatges i la natura, la vida a la ciutat, comenta fets polítics i socials, i expressa un fort sentiment vers la seva pàtria. Ja de més gran es decanta per temes filosòfics i religiosos.

Els seus poemes, encara inèdits, constitueixen un llibre en dos volums que ell titula “Versos d’avui i d’ahir”, amb un total de tres-cents deu poemes.

Amb la resta de poemes que ha deixat manuscrits, un total de seixanta, i que corresponen als anys de maduresa, s’ha constituït un recull amb el títol de “Els anys perduts” que completen la totalitat del poemari.

Anuncis