L’any 1916 a la revista Pàtria Jove usa el pseudònim Fidel Rimador i desde 1917 ja utilitza el de Ramon de Curell que farà servir a les revistes Ofrena, El Camí, als periòdics Vilanova i Alt Empordà, així com també als diversos Jocs Florals i a les revistes Lluita, D’ací d’allà i La Revista.
També va utilitzar aquest pseudònim quan va publicar el llibre de poemes amorosos “Hores del poema eròtic” l’any 1918.
A la revista Joia publicada l’any 1928, dirigida per ell i elaborada al seu estudi del 78, amb la participació de l’equip d’amics que organitzaven les vetllades culturals, Ramon signava tots els articles i presentacions amb aquest mateix pseudònim, fins al punt que molts lectors no associaven el personatge literari amb el de l’arquitecte i animador Ramon Sastre.
Fou ja als anys de la guerra, 1937 i 1938, quan col·laborà a Diari de Catalunya amb articles de crítica política i social, que adoptà el pseudònim Gnom, mentre que per parlar d’art i de literatura usa el de Ferrer de Blanes.
Aquesta actitud en la vida d’un escriptor pressuposa una certa timidesa; sembla que a l’hora d’expressar els seus sentiments Ramon es sentia més còmode i s’expressava amb més llibertat sota un nom encobridor.